Aquest any sí!
Imitant els titulars periodístics del futbol, podem dir que aquest any sí que hem pogut fer el laberint del blat de moro de Castellserà. L’any passat per la pluja es va haver de suspendre i aquest any poc li ha faltat pel mateix motiu.
Dissabte, 3 de setembre, vam marxar puntualment a les 8 del vespre cap a Castellserà. A la Masia Esperança- Cal Tonet, on hi ha el laberint, ens esperen el Josep i la seva família, per donar-nos la benvinguda prop de les 9.
Ens esperem entre 5-10 minuts perquè es faci més fosc per començar l’aventura. El laberint té una extensió de 3 hectàrees i hi ha 2 km de camins des d’on hem de trobar la sortida i, alhora, les 8 paraules que estan amagades i que haurem d’encadenar per construir una frase. “Hi ha gent que amb 25 minuts ja ha acabat i d’altres necessiten més temps, al cap d’una hora i mitja us vindré a veure si no heu sortit...”, ens comenta el Josep, són paraules tranquil·litzadores per començar.
Ens dividim en grups de 4-5 persones i en un interval de 5 minuts anem entrant . Ens trobem en passadissos amples i d’altres més estrets. La primera pregunta que ens fem és: Cap on anem? Dreta? Esquerra?... Sobre la marxa prenem les decisions, ara un ara l’altre. Sorpresa! Hem trobat la primera paraula..., deu ser que anem ven encaminats..., la segona, la tercera..., els ànims estan alts... ara tornem a trobar-ne una que ja teníem. Això no pinta bé, estem donant tombs pel mateix lloc... haurem d’idear alguna cosa per saber per on hem passat... Aquí no hi ha sortida, tornem enrere... Apaguem les llanternes que, si no, ens veurà l’altre grup i trobarà la paraula... Amaguem-nos que ve gent i els espantarem... Ei, aquí hi ha la sortida, ja l’hem trobada!!
A mida que anem acabant ens reunim per sopar el que hem portat de casa. Ens acompanyen el Josep, la seva mare i, a estones el seu pare, i ens expliquen coses curioses: la taula que estem utilitzant és una pedra balconera molt gran que ja estava a la finca, i que el nom de la masia, Esperança, es deu al fet que la primera propietària es deia així. En Josep també ens comenta que quan es va jubilar el seu pare, ara fa 6 anys, va decidir continuar amb el negoci familiar i que abans treballava a Guissona a la Fundació, per això coneix a la Rosita que ens acompanya; explica que cada any canvien la frase i el recorregut del laberint, etc.
Està bé fer-ho, passes una bona estona, no es fa pesat, no et canses massa... i t’acullen molt bé.
Me n’oblidava, les paraules que vas trobant al laberint són: les, somnis, no, persones, desapareixen, els, abandonen, si. Sabeu la frase????
Solució: Els somnis no desapareixen si les persones no abandonen
